CENTRE ENRIC D'OSSÓ

Enric d’Ossó (Vinebre, Ribera d’Ebre, 1840 – Gilet, Camp de Morvedre, 1896) va nàixer en el si d’una família pagesa de Vinebre. El seu pare desitjava que fos comerciant, i per això el va enviar a Reus a aprendre l’ofici. La mare, en canvi, somiava tenir un fill mossèn. Ell, ja de petit, va mostrar una inclinació natural per ser mestre.

A Reus estant, va llegir les obres de Santa Teresa i, havent patit la dura experiència de la pèrdua de la mare, se’n va anar en secret cap a Montserrat per negociar amb la Moreneta el seu futur. Tenia 14 anys. Va ser llavors quan va fer la seva opció vital determinant: sacerdot i mestre.

Aquesta mateixa determinació de jovenet la va seguir mostrant durant tota la seva vida. Un cop ordenat, va desenvolupar la seva activitat fonamentalment a Tortosa i la seva diòcesi, on compaginava la seva feina com a professor del seminari amb la de catequista. La catequesi i el tracte amb els nens van ser dos dels eixos fonamentals del seu apostolat.

A més de la faceta de catequista, cal destacar la d’organitzador i escriptor. Durant la seva vida va demostrar que sabia respondre a les necessitats que veia en la societat amb iniciatives agosarades i vàlides a llarg termini.

Així va ser com va fundar l’Arxiconfraria Teresiana, avui coneguda com a MTA. La crida als joves de Tortosa perquè responguessin a la necessitat de ser cristians en el propi ambient és encara un dels textos més llegits i recordats d’Enric d’Ossó.

Com a escriptor, era incansable. La seva ploma sempre estava al servei de l’evangelització. Va arribar a escriure un dels best-sellers espirituals en el seu temps (El Quart d’Hora) i alguns tractats d’importància en l'àmbit de la catequística (Guia Pràctica del Catequista). Fins la seva mort va editar la Revista Teresiana, que de seguida es va estendre per Europa i Amèrica.

Potser el que més es recorda d’Enric d’Ossó és la fundació de la Companyia de Santa Teresa. En aquesta obra el mossèn va conjugar les seves dues vocacions fonamentals, tal com va expressar ell en l’esborrany inicial de la congregació: teresianes i mestres.

Enric d’Ossó va morir als 56 anys al convent franciscà de Gilet, prop de Sagunt, el 27 de gener de 1896. Va ser un home d’una fe robusta, d’una empenta imparable, d’unes conviccions fermes i d’unes intuïcions que el van projectar més enllà del seu temps.

Per saber més de la vida d'Enric d'Ossó es pot consultar la biografia Un contestatari Lleial, de Gavernet.

Des d'aquesta pàgina es poden descarregar algunes notes biogràfiques sobre el sant vinebrà.